La Fauna  
    Ocells
  Gavina d'Audouin (Larus audouinii)  
  Coarrotja de barraca (Phoenicurus ochruros)  
  Llambritja bec-llarg (Sterna sandvicensis )  
  Xoric (Falco tinnunculus)  
  Corb (Corvus corax )  
  Àguila Peixetera (Pandion haliaëtus)  
  Arner (Alcedo atthis)  
  Noneta (Hydrobates pelagicus)  
  Virot petit (Puffinus mauretanicus)  
  virot gros (Calonectris diomedea)  
  Corb marí (Phalacrocorax aristotelis)  
  Falcó comú (Falco peregrinus)  
  Falcó marí (Falco eleonorae)  
  Gavina de potes grogues (Larus michaelis)  
  Busqueret cuallarga (Sylvia sarda balearica)  
  Menjamosques (Muscicapa striata ssp. balearica)  
    Altra fauna
  conill (Oryctolagus cuniculus. )  
  escorpí (Euscorpius balearicus)  
  sargantana (Podarcis lilfordi)  
  rata traginera (Rattus rattus)  
  papallona reina (Cynthia cardui)  
  Rata-pinyada orelluda (Plecotus austriacus)  
  Invertebrat cavernícola (Thyphlocirolana moraguessi)  
 
sargantana  
Fitxa de l'espècie
 
  Família
  Lacertidae
  Gènere
  Podarcis
  Nom científic
  Podarcis lilfordi
  Nom comú en Català
  sargantana
  Nom comú en Castellà
  Lagartija balear
  Característiques bàsiques
  Petit rèptil de color verd oscurs, amb quatre extremitats curtes. Té el cos i la cua llargs.

Les sargantanes, absents a l'illa de Mallorca a causa de les modificacions ambientals introduïdes per l'home al llarg de la història, són, juntament amb el ferreret Alytes muletensis de la serra de Tramuntana, els vertebrats terrestres més antics de les Balears.

Les sargantanes tenen una breu letargia durant els mesos més freds. Són omnívores i se les observa enfilades sobre arbusts, cercant petits invertebrats, insectes, flors, llavors... també animals morts (gavines, rates...).

Fan dues postes de 2 - 3 ous, una per primavera i l'altra a començament d'estiu. Les cries neixen al calor del sol al cap d'uns 60 dies.

Són preses del xoric, del falcó marí, de les rates, de la gavina, etc.

No es permet alimentar-les, ja que es pot modificar la seva alimentació natural i afectar de forma col·lateral a altres espècies que depenen dels seus costums naturals.
 
   
           
 
         
2005 Consell de Mallorca. Reservats tots els drets. Avís legal.