Itineraris des del tren Palma-Inca-Manacor/ Inca-sa Pobla

Estació de Binissalem

El camí vell de Binissalem a Alaró Des de l’estació del tren de Binissalem sortim del poble en direcció a mestral, pel camí de Can Arabí, asfaltat.

Passam immediatament el camí des Blanquers i, més endavant, després de ses Parellades, arribam a la cruïlla del camí del Raiguer, a l’entreforc del qual es troba la roca que conté la marca anomenada sa Pota del Rei. En aquest punt, voltam a l’esquerra pel camí del Raiguer.

Camí endavant, arribam a Cas Capità Moranta, amb interessants teules pintades; després hi ha la casa dita Cas Cabrit; un poc més endavant, voltam a la dreta pel camí de Bànyols, que és també el camí vell de Binissalem a Alaró. Ben aviat, el camí ens mostra un tram amb un empedrat antiquíssim, potser d’arrels romanes; és l’anomenat s’Empedrat, de gran estètica viària. L’empedrat s’acaba i passam per un tram amb vegetació ombrívola. A continuació, arribam a un entreforc, amb el portell i el camí de Can Moranta a la dreta. El camí davalla lleugerament, amb certa tendència a l’esquerra. També a l’esquerra deixam una tanca de bosc, mentre el camí es dirigeix entre ametlers i oliveres cap a Bànyols. Després d’uns sestadors a l’esquerra, apareixen davant la nostra vista les cases de Bànyols.

Tenen alçat de dues plantes, amb un gran portal d’arc rodó adovellat, coronat per l’escut dels Puigdorfila, i amb tres arquets de mig punt al capdamunt.

Des de Bànyols, continuam per l’esquerra de les cases i, poc després, enllaçam amb l’asfalt del camí de Son Fortesa, cap a la dreta. Descriu un revolt a l’esquerra i passa un camí transversal. Deu minuts més endavant, les cases d’aquesta important possessió s’alcen a la nostra esquerra. La façana principal s’aixeca davant una carrera poblada de lledoners, plàtans i xiprers; té alçat de dues plantes, amb portal forà d’arc rodó adovellat i amb carcanyols; corona el portal l’escut dels Safortesa. Després de les cases de Son Fortesa, arribam a la carretera d’Alaró a Lloseta; si voltam a l’esquerra, ben prest arribaríem a Alaró.

Si hem de tornar a Binissalem, proposam fer-ho pel mateix camí.

Estació d’Inca
La ciutat d’Inca

Inca és una de les ciutats més poblades de Mallorca, especialment destacable per la indústria de la pell i del calçat. A la ciutat destaca l’arquitectura religiosa.

Poc després de la conquesta de Mallorca es construí la primitiva parròquia, Santa Maria d’Inca (1248), no obstant això l’actual església de Santa Maria la Major (s. XVIII) és la tercera que s’edificà en el mateix lloc; conserva una pintura gòtica de Joan Daurer, de 1373.

L’església de Santa Maria la Major d’Inca típica dels temples barrocs de l’illa

El monestir de Sant Bartomeu, on resideixen des de 1534 les monges Jerònimes de clausura, també té orígens medievals, però el temple actual és del segle XVII; l’entrada es realitza per una gran portalada d’arc de mig punt, que comunica amb una clastra que conté un arbre singular, el lledoner de la Venerable.

L’església té dos portals d’accés des de la clastra, situats sota una porxada. El monestir compta amb un museu que acull bones mostres de pintura gòtica i renaixentista. Els franciscans s’establiren a Inca en el segle XIV, emperò l’antiga església gòtica fou enderrocada a final del segle XVIII per construir-hi el claustre i l’església de Sant Francesc actuals. L’antic convent de Sant Domingo data de principi del XVII, segle en què fou bastida l’església i, posteriorment, el claustre; fou exclaustrat el 1835 i, el 1962, l’església fou erigida en temple parroquial.

De l’arquitectura civil, s’han conservat algunes cases senyorials d’origen gòtic, però transformades en temps del barroc com Can Siquier i Can Ripoll. Hem de destacar, a més, els cellers, locals on s’elaborava i es guardava el vi dins grans bótes de fusta. La vinya era el principal conreu d’Inca fins que la plaga de la fil.loxera, a final del segle XIX, provocà la seva substitució per altres cultius, principalment l’ametler.

La industrialització i l’arribada del ferrocarril (1875) contribuïren al creixement de la ciutat. En el primer terç del segle XX, Inca s’embelleix amb edificis que segueixen els nous corrents arquitectònics: el modernisme (Can Fluxà, Can Mir, Ca n’Amengual) i el racionalisme (Cafè Mercantil, antiga botiga de Ca s’Hereu). Altres edificis s’inspiren en estils més antics i adopten l’historicisme (antic hotel Domingo, Can Alzina, la Rectoria, sa Quartera).

Estació de sa Pobla
La vila de sa Pobla

L’ església parroquial de Sant Antoni de sa Pobla té com a precedent l’oratori dedicat a santa Margalida, situat a Crestatx. Amb la fundació de la vila, denominada la pobla d’Huialfàs, es construí un oratori a l’actual emplaçament de l’església, que es convertí en parròquia el 1357. El 1696 es començà la construcció de la nova església. La façana presenta un parament desornamentat, dividit en tres cossos. El portal major té frontó corbat barroc.

El campanar s’aixeca vora la capçalera, al costat de l’Evangeli; és de planta quadrada i té 28,3 m d’alçada. Té quatre cossos, els dos superiors amb dues finestres ogivals a cada costat. El portal propi del campanar té arc apuntat, amb la data de 1596.El portal lateral del temple és barroc, amb frontó corbat. L’interior mostra una sola nau, amb tribuna del cor. La coberta és de volta de creueria, amb set capelles a cada lateral. Damunt les capelles, hi ha una tribuna. El presbiteri té un primer tram de coberta de volta de canó i un segon d’un quart d’esfera avenerada. El retaule major acull la imatge del sant titular, sant Antoni.

Es suposa que Crestatx fou el nucli original de la vila de sa Pobla

A l’àtic, hi ha un nínxol amb una imatge de santa Margalida, patrona de sa Pobla. A l’esquerra del presbiteri, es troba la imatge de la Mare de Déu d’Huialfàs, una Mare de Déu sagrari, de principi del s. XVI. De les capelles de la dreta destacam la primera, sota la tribuna, que era antigament la capella del baptisme; conté un petit museu litúrgic, amb reliquiaris antics. La quarta capella és la capella fonda o del Roser; té coberta de cúpula i és barroca, de 1744. De les capelles de l’esquerra destacam la primera, dedicada a santa Anna, que conserva una imatge de la Mare de Déu de l’Esperança, d’estil gòtic. La capella del Sant Crist o de les Ànimes, la tercera de l’esquerra, és d’estil manierista. A la cinquena capella, hi ha l’orgue, que és dels germans Sebastià i Damià Caimari, de 1690. La sagristia, a l’esquerra del presbiteri, té planta quadrada, amb coberta de volta de creueria helicoïdal, amb la clau amb el relleu de sant Antoni.

L’edifici de l’Ajuntament se situa entre la plaça Major i la de la Constitució. Fou bastit entre 1812 i 1823. El projecte és atribuït a Joan Sureda Villalonga. Els baixos s’havien de destinar a quartera, el pis noble a la sala i el segon a presó. Entre 1987 i 1990 fou renovat sota la direcció de l’arquitecte Antoni Pérez Villegas.

Estació de Sineu
El poble de Sineu

L’església parroquial de Santa Maria de Sineu, d’estil gòtic, fou edificada a principi del s. XVI i engrandida el 1880. Mostra un portal major ogival i un portal lateral barroc, de 1783.El temple té planta de creu llatina, amb coberta de volta de creueria a la nau, gòtica, i una cúpula de base octogonal i coberta estrellada, neogòtica. L’interior conserva fragments de l’antic retaule major (1571-1581), de G. Gener, i els retaules de la Mare de Déu del Roser, barroc (1672), i de sant Martí (final de segle XVI); presideix el presbiteri la imatge de santa Maria de Sineu, una talla gòtica de G. Mòger (1509). La torre del campanar és gòtica, exempta i de set cossos, amb un nínxol dedicat a santa Bàrbara. Vora el portal lateral del temple parroquial, davant la plaça de Sant Marc (amb el monument del Lleó de l’evangelista), s’aixeca la Rectoria, on es conserva una col.lecció de ceràmica medieval.
L’actual convent Concepcionista, de monges tancades, a principi de segle XIV era palau residencial del rei Jaume II. L’antic palau, per cessió de Felip II, passà a ser el 1583 convent de monges concepcionistes. Els únics espais oberts a la visita són el vestíbul i l’església conventual, del segle XVII, amb una imatge de la Immaculada, de G. Gener, i el retaule barroc de santa Teresa (s. XVIII).

L’antic convent i l’església de Jesús-Maria, de frares mínims, fou edificat en el segle XVIII. Les antigues dependències conventuals acullen actualment la seu de l’Ajuntament de Sineu.

L’Ajuntament de Sineu, antic convent de frares mínims, fou edificat al segle XVIII

L’església, construïda entre 1793 i 1812 té una sola nau amb capelles laterals, amb retaule major classicista presidit per la imatge de sant Francesc de Paula. És remarcable el claustre de l’antic convent.

L’Hospital de Sineu apareix documentat l’any 1240. Inclou l’oratori de l’Hospital, antigament dedicat a sant Jordi, i posteriorment a sant Josep; mostra una nau de volta de canó i conté les imatges del Sant Crist de la Sang i de sant Josep, i la pintura renaixentista del Roser. L’Hospital, que encara funciona com a hospici, presenta una façana regionalista de 1921.

Estació de Manacor
La ciutat de Manacor

El claustre del convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, d’estil barroc, acull diverses dependències municipals

El convent de Sant Vicenç Ferrer, de frares dominicans, fou fundat l’any 1576. L’església s’acabà a principi de segle XVII. La façana principal presenta un portal amb la imatge de Sant Vicenç Ferrer. Al capdamunt del portal apareix un finestral, producte de la reforma de 1907. El coronament de la façana té escultures presidides per la imatge de sant Domingo. El campanar es troba adossat a la part esquerra del temple i és rematat per un cos triangular.

L’interior és de planta de nau única, amb cinc capelles laterals, i tribuna. La coberta és de volta de canó. El retaule major és barroc, de la segona meitat del segle XVII, iniciat per Joan A. Oms; mostra diverses imatges de sants dominicans. Entre les capelles destaca la del Roser, la tercera de la dreta, realitzada l’any 1692 i restaurada el 1954; té coberta dividida en quatre trams, el tercer dels quals és una cúpula sobre petxines ornamentades amb gerros amb flors. Des de l’exclaustrament de 1835, l’antic convent és destinat a dependències municipals; l’Ajuntament es reformà l’any 1927 segons projecte de l’arquitecte Forteza. El claustre se situa a la part esquerra de l’església. Es començà a construir l’any 1617 i és d’estil barroc. Té planta rectangular amb una doble galeria d’arcs rebaixats sobre pilars octogonals, ornamentats amb estries helicoïdals. A l’ala esquerra hi ha la biblioteca municipal. Davant la façana de l’església es troba la creu de Sant Vicenç Ferrer, que data de 1488 i commemora la predicació que féu a Manacor aquest sant l’any 1413; fou restaurada el 1913.

L’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors apareix ja documentada els anys 1232 i 1248. L’actual edifici data dels anys 1891-1932, segons projecte de J. Barceló, d’estil neogòtic. La façana principal resta inacabada, amb portal de llinda dividit per un trencallums i, sobre l’ingrés, una arqueria ogival cegada; la part superior mostra un gran rosetó central. El campanar presenta un alçat dividit en diversos cossos i és coronat per un gran pinacle; fou projectat per Gaspar Bennàssar el 1905.

La torre del Palau Reial es troba vora l’església dels Dolors, envoltada de construccions modernes; és l’única resta de l’antiga residència dels reis de Mallorca. Fou manada construir a principi de segle XIV per Jaume II. És una torre de base quadrangular, alçat dividit en tres cossos i coronament de merlets.

La torre de ses Puntes constitueix una casa fortificada medieval, datada al segle XIV. El seu nom respon al coronament de merlets. Altres elements destacables són el portal forà de mig punt i dues finestres geminades. Fou restaurada l’any 1985 i actualment serveix de sala d’exposicions.