Evident com la seva condició insular, la unicitat de Mallorca no sembla ser obstacle perquè ens mostri un virolat ventall de fesomies. Malgrat la modèstia de la seva extensió, del seu fràgil i limitat territori, Mallorca ofereix al visitant una gran varietat de possibilitats: en el paisatge, en la cultura, en el patrimoni, en el lleure. No obstant això, no ha estat fins fa poc temps, a finals del segle XX, quan aquest fet s’ha valorat justament.

Fins fa ben poc, dir pel món el nom de Mallorca podia generar únicament una imatge associada a un clima molt agraït i a una costa d’arena blanca i finíssima.

Sol i platja foren durant anys els elements d’una senyera que la distingia com allò que era, i que encara és: una oferta de gran qualitat i un referent en tota Europa, gràcies a l’esforç d’uns empresaris que saberen apreciar fa ja un segle les possibilitats de l’Illa com a destinació turística.

Però, on era l’altra o les altres Mallorques? Aquella que varen saber copsar i estimar els viatgers il.lustres de final del segle XIX i començament del XX i que, potser, exemplifica l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. On era la Mallorca tradicional que tan bé va saber recollir i relatar el propi arxiduc en la seva obra Die Balearen?

El Gran Hotel és la fita històrica del Modernisme de Palma i de la indústria tur ística balear.

Potser feia falta per recuperar l’altra Mallorca l’obra d’etnògrafs i folkloristes, obra ingent en la segona meitat del segle XX i, sobretot, en l’últim terç, després de finir el règim franquista. Potser també mancava que un model turístic intensiu cerqués la seva pròpia diversificació explorant nous camins.

Siguin quines siguin les raons, el cert és que ara com ara, al segle XXI, la majoria de turoperadors, d’agències de viatges, de la planta hotelera, s’adrecen cada vegada més a un client que cerca, en plena època de mundialització, el tarannà especial i intransferible de cada folklore i de cada especialitat gastronòmica, la particularitat endèmica de cada paisatge, la història irrepetida de cada poble i el reflex d’aquesta història en l ’artesania.

Una guia, modesta per raons d’extensió, d’aquesta altra Mallorca és la que intentem oferir aquí. El visitant que fullegi aquesta guia l’ha de considerar, no com un treball tancat, complet, sinó com una primera passa, una primera porta que s’obre cap a un nou camí. És per això que hem volgut elaborar un document que, a més de ser pràctic, suggereixi: un manual que desperti en el visitant la voluntat d’aprofundir en el coneixement de la Mallorca que només li assenyalem.

El Castell de Cabrera s’alça majestuós sobre el port

Dividida en nou grans rutes o itineraris, la guia pretén ajudar el visitant a introduir-se en el patrimoni natural de l’Illa, en allò que li és costum i en allò que li és extraordinari i festiu, en les empremtes que l’art li ha deixat, en la variada artesania que perviu i que en molts de casos ha esdevingut indústria internacionalitzada, en la seva història a través de l’arquitectura que practicaren aquells que l’habitaren a través dels segles.

La tradició artesanal del teixit es manté en els petits tallers especialitzats

Res del que aquí es conta és residual, anacrònic, passat. Tot és viu, és present i cueja com un peix tret de la mar. Tot allò que aquí es relata constitueix una part essencial d’allò que els seus habitants entenen com la seva illa. Aquí, per tant, s’uneixen el quotidià amb l’extraordinari que conformen la tradició d’un poble. En aquesta petita guia hom pot entrellucar el tarannà de qui habita l’Illa, perfilat en la seva manera de gaudir, de fer festa, tan poc amiga de l’estridència, tan plena de tota mena de complicitats; en la seva artesania arrelada a la terra; en la seva arquitectura estalonada en una concepció austera de la vida; en un paisatge que, a més de ser panorama, és lloc interior.

Tot el que hem dit —ho observarà el lector— és amarat per una llengua pròpia que es manifesta a cada passa, a cada racó: anomenant-ho tot, des del vent a la més fràgil planta que creix en l’encletxa d’un roquissar, i que constitueix un dels trets essencials d’una cultura, la mallorquina, alletada en civilitzacions desaparegudes, bressolada en la mescla de pobles i que té per senyera l’hospitalitat.

Aquesta és una guia útil per a tots aquells que vulguin conèixer la terra que han decidit visitar, per a tots aquells que desitgin anar una mica més enfora del lema publicitari i vulguin descobrir no allò que s’amaga, sinó allò que en realitat és Mallorca.

A Son Corró aparegueren els famosos caps de bronze dels bous de Costitx, una obra mestra de l’art talaiòtic mallorquí

Esperem que sigui d’ajut i que aconsegueixi ajuntar el lleure i el coneixement que sempre és origen de nous plaers.

La Seu de Mallorca és un dels edificis més emblemàtics i un dels més bells exemplars del gòtic català