 El començament (s. VIII-XII)
Els segles VIII i IX són els que marquen l’inici de la història del català com a llengua romànica diferenciada ja del llatí. |
|
L'expansió (s. XIII-XV)
A partir del s. XIII el català va adquirint més presència en l’escriptura, que fins aleshores s’havia reservat al llatí, considerada llengua culta i literària. |
|
La davallada (s. XVI, XVII i XVIII)
Una sèrie de factors polítics i socials foren la causa que en aquests segles es produís un retrocés de l’ús del català en determinats àmbits. Per això aquesta època es coneix amb el nom de Decadència, però, sobretot, el que es produí fou una baixada en la producció literària culta. |
|
La Renaixença (s. XIX)
L’etapa d’arraconament de l’ús de la llengua es comença a superar al s. XIX, gràcies a una creixent conscienciació nacional i lingüística. |
|
Cap a la normalització (s. XX)
En el primer terç del s. XX el catalanisme polític arriba al poder a Catalunya, amb la qual cosa es recuperen molts de signes d’identitat i la llengua catalana segueix un procés de creixent normalització |